Salvador Ordóñez, director de World Wood Future
Entrevistem a Salvador Ordóñez, director de World Wood Future, una empresa de consultoria especialitzada que coordina les accions de construcció en fusta a CONSTRUMAT, on tindrà un protagonisme especial. Ordóñez és un expert en temes de fusta i una veu influent i sempre reconeguda. Repassem amb ell el paper de la fusta en l’edificació, amb un objectiu: acompanyar cap a un futur millor tant el món de la fusta com la societat en general.
Per Santos de Paz
Com a director de World Wood Future, quins són els vostres objectius i activitats?
Treballem en un equip interdisciplinari per acompanyar cap a un futur millor tant el món de la fusta com la societat en general. De fet, és la fusta qui ens acompanya des dels albes de la humanitat en tots els àmbits de la nostra vida. És la matèria primera més amiga que tenim a la nostra mà, amb unes qualitats tan extraordinàries que ens ha permès fer de tot, des de la cuna fins a la tomba. Aprenent d’ella, atenem tota la cadena de valor del món de la fusta amb accions com la formació a diferents nivells, la realització d’esdeveniments molt variats, la consultoria de projectes complexos, la comunicació… i, per descomptat, la construcció en fusta.
Ens podries indicar quin és el panorama actual de la fusta en el sector de l’edificació al nostre país?
Després d’anys presentant solucions constructives amb la fusta com a element estructural, aprenent dels millors experts de països on aquesta manera de construir és “normal”, després de rebre la desconfiança (per desconeixement) de molts professionals de l’arquitectura i la construcció, la construcció en fusta s’ha obert un espai de credibilitat incuestionable avui dia. El seu caràcter propi, basat en els valors que porta associats de manera intrínseca, com la sostenibilitat ambiental, l’eficiència energètica o la seva contribució a la salut i el benestar de les persones i del planeta, li ha canviat l’interès i la confiança no només d’arquitectes, universitats, gremis, fabricants i constructors, sinó també de la societat en general, que abans la buscava per la seva estètica i ara per aquests valors propis que fan de la fusta un material estructural únic i extraordinari. Resulta innegable que el sector privat de la construcció, així com molts ens públics, han orientat el seu interès i inversions cap a la construcció sostenible i eficient en fusta. Catalunya és, avui per avui, la comunitat autònoma més constructiva en sistemes basats en la fusta.
Quines barreres existeixen pel seu desenvolupament i com es poden superar?
Abans de tot, desitjo destacar que la fusta no ha vingut a competir amb els altres materials, sinó a dialogar amb ells, cadascun amb les seves pròpies qualitats. La fusta, això sí, porta intrínsecament associats valors com la simbiosi, la cooperació, l’honestitat, la circularitat… No oblidem que la fusta neix en un bosc, el millor exemple d’economia circular, eficient i basada en el bé comú. No obstant això, la realitat encara és complicada. Donada la hegemonia del formigó que es va instaurar al segle XX, al mercat li costa acceptar que els materials “sintètics” i les coses que es fan amb ells han d’assumir els costos associats a tot el seu cicle de vida, des de l’extracció, el transport, la seva fabricació, instal·lació, ús, reciclatge… Ja no val ignorar aquests inputs, o ajornar els costos de les fases del cicle de vida que no volem veure. Una altra barrera destacable és la disponibilitat de fusta com a matèria primera. Contràriament a la creença general, avui tenim més fusta que fa 50 anys; el terreny forestal a Catalunya creix aproximadament un 7% cada 10 anys, ocupant gairebé el 67 % de la seva superfície. Passa el mateix a Europa. Però l’accés a aquest recurs es veu molt condicionat per una administració tan burocratitzada que disuadeix de la seva gestió sostenible, convertint-nos en dependents de la importació i generant un greu risc d’incendis forestals inextinguibles, els anomenats incendis de 6ª generació. Excepte alguna molt destacable excepció, la manca d’indústria especialitzada en la fabricació dels materials estructurals per construir en fusta és un altre factor que dificulta donar resposta ràpida a projectes constructius que ens arriben; com ho és també donar formació per atendre la demanda d’equips de muntatge especialitzats en la fusteria per muntar cases de fusta.
Què aporta la fusta tecnològica al món de l’edificació? I a la qualitat de vida dels usuaris?
Els seus valors intrínsecs coincideixen amb els valors emergents i les demandes de la societat; sostenibilitat ambiental en tot el cicle de vida de la fusta i les seves obres; la facilitat amb què s’associa a l’eficiència energètica i a la confortable climatització de les vivendes; la seva contribució a la salut i el benestar dels seus habitants, tant des del punt de vista perceptiu com per l’ús de materials saludables. El fet que les construccions en fusta es creïn amb precisió mil·limètrica a fàbrica, i que només requereixin un muntatge en sec en el seu emplaçament final, la converteixen en una opció guanyadora davant d’altres sistemes constructius, per les seves avantatges en temps i costos d’obra. La realitat de la fusta constructiva d’avui ja ha trencat el tabú del foc: la fusta crema, certament, però si ho fa resulta molt millor que d’altres materials, perquè carbonitza la seva pell protegint el seu interior, perquè la flama progressi a ritme perfectament controlat i sense emissions de substàncies tòxiques. La fusta, per la seva estructura interna, resisteix molt millor que la majoria de materials la corrosió o l’oxidació (tenim exemples molt clars en estructures de mineria de sal); absorbeix i dissipa extraordinàriament millor que altres materials les ones sísmiques.
L’any passat, a l’anterior edició de CONSTRUMAT, una de les principals atraccions del saló va ser l’exposició de La Casa de Fusta, en què consistia?
La CASA MÒDUL HÀBITAT MEDITERRANI va néixer per explicar als professionals de l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny, i a la societat en general, quins valors aporta avui la FUSTA CONSTRUCTIVA. Va formar part de l’exposició TOQUEMOS MADERA, instal·lada al MUSEU DEL DISSENY de Barcelona (8 de novembre 2022 – 22 de gener 2023) que va rebre unes 22.500 visites. La CASA MHM va ser dissenyada per l’equip format per Toni Solanas, Cristina Casali, Marina Ordóñez, Jorge Blasco, Xavier Viola, José Luis Escobedo, Rafael Villar, Andrea Vancant i jo mateix. Per a la seva realització va comptar amb la participació de 16 empreses que la van fer possible: SABASTIA, EGOIN, CORTICERIA AMORIM, DEFANGO, ECOCOCON, MAS CARPINTER, ROCA, ROI, SAINT-GOBAIN GLASS ESPAÑA, SIMPSON STRONG-TIE, ZANIA GROUP, FACTORENERGIA PERSIANA BARCELONA, MAX FUERA I WORLD WOOD FUTURE. Després de l’EXPO, la CASA MHM va ser instal·lada al Saló CONSTRUMAT 2023, on es va convertir en el centre d’atracció de visitants i mitjans de comunicació. L’equip d’empreses patrocinadores es va ampliar amb la incorporació de SIMON, HAND, LUZIFER, CUADERN i CAP PROBLEMA.
Aquest any es repetirà l’experiència… quines novetats podrem trobar?
CONSTRUMAT 24 torna a proposar-nos un repte que assumim il·lusionats: novament la construcció d’una casa, aquesta vegada de tres plantes, dissenyada per l’arquitecta hispano-mexicana Alba Lucila Gutierrez, calculada per l’equip de Jorge Blasco i realitzada novament amb la complicitat de les més prestigioses empreses implicades en l’evolució constructiva sostenible, eficient, saludable i bella basada en la fusta. A través de la CASA MHM3P tornarem a oferir no tan sols les millors solucions tècniques sinó les emocions humanes d’acollida més autèntica a partir d’un disseny harmònic i natural en fusta, el material constructiu del segle XXI, l’única matèria primera citada expressament per la NEW EUROPEAN BAUHAUS per contribuir al repte de la sostenibilitat de les ciutats europees.
Per últim, voleu afegir alguna cosa més?
Sí, que tots hem comprovat en la nostra pròpia pell que la fusta és l’únic material que demana en silenci ser acariciat de manera espontània i natural per la nostra mà. Per alguna cosa serà…